Poemari por Josep Lluís Roche Fernandez - muestra HTML

TOME EN CUENTA: Esta es una vista previa en HTML y algunos elementos como enlaces o números de página pueden ser incorrectos.
Para la versión completa, descargue el libro en PDF, ePub, Kindle

 

POEMARI

 

Josep Lluís Roche

 

A trenc d'alba

 

La nit se'ns anava i tu

vas aclucar els ulls a trenc d'alba.

No volies que arribés el dia

i em demanaves més i més.

 

Tu i jo al llit érem feliços

indiferents al pas de les hores

despreocupats de tot i la

música a la radio sonava.

 

I ara no et trobo enlloc,

el telèfon no l'agafes

i vull tornar a tenir-te,

necessito entrar di ns teu.

 

A trenc d'alba despertaré

i ja no hi seràs mai més,

la tristor tornarà a mi 

i el desig morirà.

 

 

Laura és dir...

 

Laura és dir t'estimo.

Laura és dir amor.

 

T'estimo en la nit

que es fa nit màgica.

Et vull al llit

sempre nit màgica.

 

L'estel que ens mira,

ens acompanya i ens

dóna la llum que sospira.

 

Laura és dir t'estimo.

Laura és dir amor.

 

Com vols que et deixi 

si he esperat tants anys?

Que ho sàpiguen els companys

i qui vulgui que es quei xi.

 

No te' n vagis mai

encara que t' ho digui.

No em deixis aquí

despertar al matí. 

 

Laura és dir t'estimo.

Laura és dir amor.

 

 

El mirall

 

Només m'estimo el Sol

quan es reflexa al teus ulls.

Només vull el terra

quan dóna suport als nostres cossos.

 

Tu ets el mirall en què em miro,

gelós i patidor em torno,

en la buidor del meu passat.

 

I en estar amb tu

comença la batalla

cap a un nou destí desconegut.

 

Torno a mirar-me

i a frustrar-me.

Tu vols retenir-me

i estimar-me.

 

No puc dei xar-te

perquè és fantàstic

a tothora tenir-te

malgrat el càstig.

 

El mirall que s'entela

ets tu, del meu esperit.

 

 

Testimonis d'amor

 

Jo poso els estels per testimonis

que el meu amor cap a tu

és infi nit com l'espai.

 

I que el nostre sentiment

és immortal com l'eternitat

amb o sense enteniment

però amb molta serenitat.

 

Enteniment que només compta

entre tu i jo, fora el món.

Serenitat a tot arreu,

en la claror i en la foscor.

 

Tu ets la joia que fa

que m'estimi la vida.

El clima càlid del teu cos

i la serenor i la pau

de la nostra llar.

 

 

Catalunya lliure

 

Demà el meu país serà

lli ure i em veurà

passejar de la mà

de la meva estimada.

 

Lluirà la claror del Sol

perquè els núvols marxaran

quan només sigui 

la nostra Catalunya.

 

Catalunya lli ure.

Catalunya i ndependent.

 

 

La meva bandera

 

La meva bandera

té un estel

que apunta molt amunt.

 

Darrera d'ella la gentada

avança a cops de crits tot

demanant el dret a la llibertat.

 

I quan acaba la batalla

retorno a la meva solitud

davant la meva bandera.

 

 

Solitud

 

Ja intuïa des de petit

que la solitud seria

la meva condemna

per sempre més.

 

Que en mirar-me en

un mirall, ell em

diria: ets tu

aquell que vi u enamorat,

fins i tot de la seva solitud.

 

Per això de vegades m'agrada

dormir amb la Lluna i

despertar amb la melancolia i

la melangia d'una llunyania

que de tan fosca que és

no sé si existeix.

 

 

Quan m'arribi

 

Quan m'arribi l' hora d'anar-me

me n'aniré en silenci i sense dei xar rastre

igual que com he vi ngut.

 

- No em parlis així que em fas mal

i si tu te' n vas, jo

me n'aniré darrera teu.

 

- No ho facis que no val la pena,

tu tens mitjans per lluitar

mes per mi la vida és nefasta.

 

Enamorat de tu

 

Estar enamorat de tu és 

passar el temps fent bogeries

i acaronar els estels amb la 

mirada, sentir que estàs vi u

i fer-li un petó a la vida. 

 

Estar enamorat de tu 

és jugar prop de l'aigua

cercant-te el  rostre reflectit.

 

Mirar cap a l' horitzó esperant

trobar més imatges i veure tot el

voltant convertit en una festa. 

 

Escriuré un poema 

que digui com t' he estimat.

Un poema que digui

alguna cosa  de tu.

 

Per anar-me' n desprès

sense dei xar rastre

ni record com el vol

silent d' una gavina.

 

 

Desig

 

Com una nit estelada

brillen els meus ulls

quan en veuen i

quan et miren.

 

Quan em desitges

ets com una poncella

que espera la primavera

per fer-se flor.

 

Avui he vist passar la dona

que sempre he desitjat i amb

 la que sempre havia somniat.

 

La vaig seguir amb la mirada

però com que jo no existeixo

ella ni tan sols  no em va veure.

 

 

Canviem el món

 

Canvio totes les armes

per poemes i cançons 

i tots els soldats per

trobadors d'aquells que 

recitaven i cantaven

als portals de les noies.

 

Que caiguin els murs de les presons 

 i s'obrin les seves  portes.

Que la llibertat mai més torni

a ésser morta ni robada.

 

Que la fam i la misèria

esdevinguin uns mots 

dels quals ja ni ngú no en

recordi el significat. 

 

Canviem el món que

avui és possible,

ahir no ho va ser i

demà serà  tard.

 

 

No votaré contra Catalunya

 

Vosaltres, els espanyols teni u aquesta mentalitat colonialista que tot us pertany per dret de conquesta i no enteneu que és cada poble qui ha de decidir allò que vol ser i allò que no vol ser.

 

Visc en un país que ha de vi ure

una gran història d’amor i 

matrimoni. Un enllaç entre

la falç i el martell amb l’estelada.

 

 

Esperances

 

Et busco en cada poema,

En cada balada i 

En cada melodia.

 

Sé que algun dia et trobaré 

Com se que cada arruga en

El rostre és la cristal·lització d’ una llàgrima.

 

Quanta tristesa i 

quanta por existencial.

 

 

I’m here

 

If you want come back to me

I li ve i n the place where I li ved ever.

My phome number is the same

And I remember you all the time.

 

 

Dies i hores

 

Passen els anys a gran velocitat 

I la vida a càmera lenta

Recordant quatre viatges fets 

I una noieta que vaig estimar.

 

Dies i hores viscudes

Amb poca intensitat, 

Tristos records i malsons,

D’aquests si que en vaig servit. 

 

Jo volia ser com tu, 

Portar aquells cotxes

Acompanyat d’aquelles noies 

Córrer i sempre guanyar

A cops de puny desfer-me dels dolents. 

Heroi de televisió

D’una època en blanc i negre. 

Le puede interesar...