Tenoriades por SANTIAGO RUSIÑOL - muestra HTML

TOME EN CUENTA: Esta es una vista previa en HTML y algunos elementos como enlaces o números de página pueden ser incorrectos.
Para la versión completa, descargue el libro en PDF, ePub, Kindle


TENORIADES


obra en un acte

per

SANTIAGO RUSIÑOL









Antoni López, Editor, Llibreria Espanyola
Rambla del Mig, 20, Barcelona





Aquesta obra va ésser estrenada en el Teatre Català Romea la nit del 28 d'Octubre de 1924.

 






 
Personatges

 

Joanet

Sr. Galcerán.

Lluiset

Sr. Lluelles.

El xato

Sr. Biosca.

Butarel·lo

Sr. Aymerich

Micaela

Sra. Rodó.

Don Pau

Sr. Barbosa.

Don Pere

Sr. Teixidó.

Mal-llamp

Sr. Martí.

Avellana

Sr. Gómez.

Inspector

Sr. Ferrándiz.

 

ACTE ÚNIC

L'escena en unquarto reservat d'un Music-hall del Paral·lel. Taules a tot voltant; al fons que figura el Foyer, se sent tocar un
 jazz-band i ballar.

ESCENA I
Joanet, Xato, Butarel·lo, Tanguistes i Cambreres

 

Joanet

  Què criden aquests maleïts! Així que acabi aquesta carta, n'envio dos a la tomba i tres a la timba. (Cridant:) Xato!

Xato

   Què mana?

Joanet

   Si aquests ximples tornen a cridar, vés i tomben un parell.

Xato

Serà servit.
(Surt i torna a entrar tot seguit. Joanet segueix escrivint, i a fora callen.)

Butarel·lo (al Xato)

  Qui sei aquesto jovinotto que grita tanto?

Xato

  Sei el meu amo.

Butarel·lo

   E que cosa fa?

Xato

  De què fa? Què li diré, jo?... Es en Joanet.

Butarel·lo

   Debe esser'he un castisso, eh?

Xato

   Que si és castís? No ho volgueu saber! D'homes no en deixa ni un de viu, i de dones no en perdona ni una. Déu-vos-en-guard que vos en fossiu de dona, perquè guapo i etxurat com sou, a les hores d'ara al segrest.

Butarel·lo

  I sei rico?

Xato

   No ho sé, però en fa. Ell és fill d'un fabricant de Terrassa que fa panyos, com és natural que en faci, perquè a Terrassa tothom fa panyos. Però ell va deixar la panyeria per a sortir a fer carniceria.

Butarel·lo

   El suo nome?

Xato

   Ja ho he dit, en Joanet, home, en Joanet!

Butarel·lo

  E poi?

Xato

  E poi, el tinc privat, patrono.

Butarel·lo

   A qui escribe?

Xato

   Crec que al suo padre.

Butarel·lo

   Buen figlio.

Xato

   Ja me'ls donaràs demà.

Joanet

   Xato, té aquesta carta i porta-la tot seguit an aquella Hija de María que es diu Agneta... Apa, depressa!

Xato

  Però, còm entraré a casa seva?

Joanet

   Per la porta, per la teulada, pel canó de la xemeneia, per allí on puguis. Ja saps que per la seducció sóc pràctic, sóc una pel·lícula.

Xato

   Es farà lo que es pugui.

Joanet

   Au! Depressa! Em convé poguer-me apuntar una Hija de María a l'inventari. Apa, no badis.

(El Xato se'n va corrent.)

ESCENA II
Joanet i Butarel·lo

 

Joanet

   Cristófano, vieni quá.

Butarel·lo

   Excelensa.

Joanet

   Senti.

Butarel·lo

 

Sento. Ma ho imparatto il catalano,
se é piu facile al signor
sua lingua...

Joanet

   Sí, sóc clar i català. Escolta, saps si en Lluiset de Sabadell ha vingut avui?

Butarel·lo

   No sei a Barcelona.

Joanet

   Això ja ho sé. Et dic si ha vingut

Butarel·lo

  Aquesto no lo só, io! Ma ricordo...

Joanet

  Ricorda depressa o et malmeto la fesomia.

Butarel·lo

   Qué genio tiene el jovincel·lo! Ricordo en la mia testa que el Lluiset de Sabadell i el Joanet de Terrassa apostareu venire aquí per sapere cual de les due en un anno d'extravagancia habrien fatto piu trencadissa.

Joanet

   El que vull sapiguer és si en Lluiset de Sabadell ha vingut, que avui acaba el plaç.

Butarel·lo

   Lo ignoro.

Joanet

   Ets un ignorante.

Butarel·lo

   Tanta grachie, pero per Dio que sentiria que non vinguessen. Pagan bene.

Joanet

   Doncs, jo sé més, i és que dels dos ja n'ha vingut un.

Butarel·lo

   Baldufa!

Joanet

   Però muixoni, eh!

Butarel·lo

   Soi un panteone.

(En Joanet segueix escrivint.)

 

ESCENA III
Butarel·lo

 

Butarel·lo

   Santa Madonna Santissima. Ma sei el Joanet de Terrassa. E poi vendrá il Lluisetto! Sicuro! Ma, cosa senti. (mira pel foro) Dio! Il forastiero, qui está donando trompada é batallando en la estrada! Qu'el bullicio! E come arremolina la chsuma! E come l'acoquina. Un tanto! Due tanto! Corpo di Baco! Questo sei una carnicería! 

ESCENA IV
Butarel·lo i Micaela

 

Butarel·lo

   Fanchul·la!

Micaela

   Qué quiere usted?

Butarel·lo

   

Presto, qui servi una tavola, mesa
e del Jerez piu antico,
porta due bottiglie.

Micaela

   Allá voy!

Butarel·lo

   Miqueletta. Apparechia in caritá lo piu ricco que si fá.

Micaela

   Que allá voy! Malage de italiano.

(Se'n va.)

(Entra Don Pau amb una bufanda que li tapa la cara.)

ESCENA V
Butarel·lo i Don Pau

 

Don Pau

  Sou l'amo d'aquesta barraca?

Butarel·lo

   Signori!...

Don Pau

   Un tal Butarel·lo

Butarel·lo

  Sicuro.

Don Pau

  Doncs, ja anem bé. Aquí va un ralet i contesteu.

Butarel·lo

   Oh, excelensa!

Don Pau

   Res d'excel·lències. Coneixeu an en Joanet de Terrassa?

Butarel·lo

   Per Dio!

Don Pau

   Vos dic si el coneixeu.

Butarel·lo

   Siete voi.

Don Pau

   Jo no voy. Jo vinc.

Butarel·lo

   Naturalmente que lo conozco. Sei un bravíssimo trapel·la.

Don Pau

   No sé el què voleu dir, però conformes. I an en Lluiset de Sabadell, què el coneixeu?

Butarel·lo

   Naturalmente. Sont le due tipi piu barbiani de tuta la Catalunya. Aquí in cuesta propia mesa les preparo una menjatta. Si su excelensa quiere entaularse?

Don Pau

   Gràcies, que me haría daño.

Butarel·lo

   Su excelensa está constipado?

Don Pau

   Jo?

Butarel·lo

   Come le vedo con aquesta espessa bufanda...

Don Pau (misteriosament)

   Aquesta bufanda és un incógnito. Tant com no'm veus, jo sóc un incógnito! Sóc un senyor que no vol ésser vist.

Butarel·lo

   Capisco. Algun trapicheo.

Don Pau

   Jo a tu si que et trepitjaria.

Butarel·lo

   Allora...

Don Pau

  Deixem seure aquí i no em preguntis el perquè. Potser ja ho sabràs un dia o altre.

Butarel·lo (anant-se'n)

   Cuesta excelensa debe éssere un tío de la policía.

(Surt.)

 

ESCENA VI
Don Pau

 

Don Pau

   Vull sapiguer la veritat de lo que m'han dit del meu bordegàs. Un xicot que l'havia pujat amb totes les regles numèriques! Que el feia tirar pel sant treball! Que en lloc de doctrina cristiana li ensenyava teneduria! Que va menjar escudella vint anys! Escudella i carn d'olla, que no hi ha res que aturi tant la luxúria! Oue no jugava més que a la mona amb la seva tia... donar-me mico! No pot ésser! Em va fer un desfalc, és veritat, però el tal desfalc no el va fer comercialment, i l'home ho pot desfalcar tot amb tal de que no comprometi el nom passiu de h can. Però entregar-se a la disbauxa! I al desenfreno! Si o s'ha desenfrenat amb mida, el tiro dintre d'un teler, el faig teixir i el venc com a saldo.

(Entra Butarel·lo.)

 

ESCENA VII
Don Pau i Butarel·lo

 

Don Pau

   Què trigaran gaire?

Butarel·lo

   No pueden trigare. La posta sei a las ocho en punta.

(Se'n va pel fons.)

Don Pau

   Està bé! Esperaré sentat. Ja només queda un remei pel meu fill: esperar sentat. Déu faci que aquesta juguesca que he sentit a dir sia una broma que, sinó, creguin que n'hi ha per ferir-se, per matar-lo, per matar-me a mi i matar-ho tot. Què vol dir per matar-ho tot! Per parar tres dies la fàbrica, sí senyors, sí, tres dies la fàbrica, que és lo únic que al món no ha de parar: de nit ni de dia ni de migdia.

(Es tira la bufanda amunt.)

ESCENA VII
Don Pau, Butarel·lo i Don Pere

 

Don Pere (entrant pel fons)

   Aquí tinc les senyes. No em puc pas errar. «El molí vermell». I d'això en diuen un molí! Em sembla que la farina que deuran moldre an aquest molí deu ésser d'un pa... que deixem-ho corre. Perquè jo no voldria ofendre, però per mi, amb el poc que veig, hi ve més d'alguna senyora que no du la vida prou conforme. Aquestes dames que es pinten tant solen ésser a voltes un xic llicencioses. Vaja, que he vist massa pintura!

Butarel·lo

   Un altro con una bufanda. Tutti il mondo está costipato. Ogi. Vaya un vento fresqui!

Don Pere

   Hostaler...

Butarel·lo

   Avanti.

Don Pere

   Còm diu?

Butarel·lo

   Que podete passare.

Don Pere

   La fonda o hostal d'«El molí vermell»?

Butarel·lo

   Estáis parlando con ell.

Don Pere

   Sois en Batúanelo?

Butarel·lo

   Sí.

Don Pere

   Ha de venir aquí un tal Joanet?

Butarel·lo

   Sí.

Don Pere

   Avui?

Butarel·lo

   Sí.

Don Pere

   I ha vingut?

Butarel·lo

   No.

Don Pere

   Però vindrà del cert?

Butarel·lo

   Non lo sé! Volete sedere?

Don Pere

   Sí.

Butarel·lo

   Volete bevere?

Don Pere

   No. Ma tomate, due reale i bon profit.

Butarel·lo, (anant-se'n)

  Cuesta excelensa sei piu axutti que un pan de pessiqui de Vic-qui.

(Se'n va.)

Don Pere

   Que un home com jo, tan prudent, tan de l'hogar, tan centrat, es tingui de veure en un Centre tan de ludibrio e idees abjectes! Però un pare i la perfídia no se sap mai on para i on no para!

ESCENA IX
Don Pau, Don Pere, Mal llamp i Avellana

 

Avellana

   Et dic que vindran.

Mal llamp

   Això ho veurem.

Avellana

   Tant en Joanet de Terrassa com en Lluiset de Sabadell, són dos peixos que es porten l'oli. Són castiços i et dic que vindran.

Mal llamp

  Jo et dic que ho veurem.

Avellana (picant de mans)

  Doncs, bevem-hi! 

ESCENA X
Els mateixos i Micaela

 

Micaela

   Qué va a ser, Champagne?

Avellana

  Jo, passo. I tu, Mal llamp?

Mal llamp

  I jo em reservo, Jo espero l'àpat de l'aposta.

Avellana

   Que el perdràs.

Mal llamp

   Què et dic que ho veurem! En Joanet de Terrassa té manetes, sap anar de nits, i et juga amb les dones com tu al monte. Jo li havia vist maniobrar amb senyores quasi de bé, i allí hauries vist com les noptissa. Allí on clava l'ull, allí fa forat. Ja poden fer de mal tirar-los-hi, ja, no n'erra ni una.

Avellana

   I en Lluisset, què? Què et penses que és manco? An en Lluiset, perquè ho sàpigues, se li demaien als dits, talment, esteses i enterbolides. Veuràs que els fa: «Petites, petites.» i ja han rebut! Al galliner nupcial! Dona ullada, dona ferida! Només ha de parar la falda i en vulguis de carniceria! Vaja, que és un específic!

Mal llamp

   Doncs, jo no et dic res d'en Joanet! Ara fa dos anys que a l'«Edén» li varen haver de privar que mirés a l'escenari. Les cuple-tistes s'embadalien i no sabien el què cantaven.

Avellana

   Si això no és res. Si és peixi minuti. Si el meu els dies que entrava a «La Bohemia» hi havia un esglai. Hi havia nits que trobaven una estesa de criades que no hi havia prou gent per a collir-les.

Mal llamp

   Sia com vulgui, jo aposto per en Joanet.

Avellana

   I jo per en Lluiset.

Mal llamp

   Perquè és de Sabadell?

Avellana

   Romansos! Ja sé que el tenir un fill il·lustre sempre fa goig i vesteix, però, vaja, que no miro patriotismes.

Butarel·lo, (entrant)

   Yo credo que son arribati.

Mal llamp

   I què són aquests crits?

Avellana

   Es que són ells. No veus que ja n'està enterat tot el barri del Paral·lel.

ESCENA XI
Don Pau, Don Pere, Joanet, Lluiset, Butarel·lo, Mal Llamp, Avellana, Micaela i totes les Tanguistes, Cambreres i Homes i Dones de la Casa.

 

Micaela

   

(a Joanet, veient que entra tapant-se la cara amb el coll del abric).

 Quiere eso en el guardarropía?

Joanet

   Enrera!

Cambrera (a Lluiset, lo mateix)

   Y usted tampoco?

Lluiset

   Atrás!

Cambrera

   Alanta!

Joanet (a Lluiset)

   Aquella butaca està compromesa.

Lluiset

   I aquella també.

Joanet

   Que aquesta és meva, no hi ha qui ho dubti.

Lluiset

   I que aquesta ho és, tampoc.

Joanet

   Essent així...

Lluiset

  Essent així, què?

Joanet

  Que no fem el paper i maniobrem. Desembussem-nos i parlem clar. (Tirant l'abric a terra.) Soc Joanet de Terrassa.

Lluiset (lo mateix)

   En Lluiset de Sabadell.

(Gran moviment d'expectació.)

Mal llamp (a Joanet)

   Ets tu, gran peça?

Avellana (a Lluiset)

   I tu, gran trapella? D'això se'n diu ésser homes, caballeros.

Lluiset

  Anem al gra i fora floreyos, apropeu les cadires i al panyo. Aquí tots som gent de confiança. Es així?

Joanet

   La pura veritat. Diguem per això, que Déu-nos-en-guard que algú es descuidés el rellotge. (A Don Pau.) I vos no us apropeu?

Don Pau

  Ja estic bé aquí.

Joanet (a don Pere)

   I vos tampoc?

Don Pau

   Tampoc.

Joanet

   Doncs, no us mogueu.

Avellana

   Han vingut a suar un constipat.

Joanet

  Bevem-hi, abans?

Lluiset

  Bevem-hi!

Joanet

   Bevem-hi!

Lluiset

   La posta va ésser, com tots sabeu, que jo vaig dir que en tot Barcelona, ni en les poblacions agregades, hi hauria com jo que fes tants estragos an el rengló del mujerío.

Joanet

   I jo vaig dir que ni en mujerío, ni en hombrío ni en lliure albedrío. Es això?

Lluiset

   Conformes.

Joanet

   I que al fer un any, davant aquesta reunió d'homes i dones d'alcúrnia, donaríem coneixement de la nostra anyada amatòria aquí amb els comprovants i tota la demés requincalla. Hi toco?

Lluiset

   Sí.

Avellana

   Doncs, comencem.

Lluiset

   Que comenci ell.

Joanet

  Jo no em faig pregar. El cas és que com ja sabeu, el meu pare és fabricant de Terrassa i també sabeu que a Terrassa l'ésser fabricant no és cap distingo, perquè allí tothom n'és poc o molt de la mena de fabricant. El meu pare era un badoc. Lo que en el temps de l'obscurantisme en sabien dir un home de bé, i com que Terrassa era poc per mi no i no volia fer esperar a tantes dones que hi han arreu que volen home etxurat i amb prendes, vaig allò que es diu per fer broma, estrafer el nom del meu pare, vaig cobrar uns talons i a fer estragos. Arribo aquí, m'ensenyo, em veuen i no em vull alabar, però sí he de dir que jugava amb les pobres dones mateix que si jugués al set-i-mitg. Sota vull, sota tinc i copo, vaig anar col·leccionant cinc o sis noies de sa casa, mitja dotzena de casades i dos o tres de vídues de torna i em vaig dir: Adéu Barcelona, reposa que jo me'n vaig amb el monstruari a Saragossa.

Mal llamp

  Bona terra!

Joanet

  I bon mugerio. Ferèstegas, però mengívoles. Me'n vaig endú el monstruari, procurant fer algun pedido que fent rebaixa de preus me'l pagaven al comptat, amb perjudici de la casa, però en profit de l'intermediari, i així que havia fet el cobro, a empaitar i surti lo que surti. L'aragonès sol ésser terrenyo, però la ferranyamenta an en Joanet no l'espanta. Surto al carrer i ja en van gemegar. Només al veurem les seves propias cop d'ull per aquí, cop d'ull per allà, ja vareig fer d'acaparador. Hi havia dies que a l'ésser al vespre (i no ho dic per donar-me mèrits) de tant tenir dones a la falda se'm doblegaven els genolls, i és clar, com que els aragonesos són molt mirats i tenen gènit, en vareig haver de malmetre alguns no per res, sinó per fer llista.

Mal llamp

   I a tu no et varen mesurar mai?

Joanet

   Que te crees tu eso.

Avellana

   Deixeu-lo dir.

Joanet

  Vaig fogir, és dir, vaig anar-me'n, per treure'm les vídues del davant i cap a Bilbao falten homes. Arribo i poso el cartell que se sol posar an aquests trànsits: Es fa sapiguer an els marits, perquè es previnguin i no s'ofenguin, que avui ha arribat en Joanet.» I apa, tornera a l'atac. De dalt dels palaus sota a les barques, de les del bou als trasatlàntics, vaig fer net de tot i per tot. Allí per on passava, ja se sabia: deixava un regueró de víctimes. En aquella terra, com a Pamplona, com a Vigo, com a Santander i com a totes les places del Nord, vareig atropellar la virtut, em vareig burlar dels governadors, Vaig fer net d'honres i cors, i claustres amunt i xalets avall, ara m'enfilo, ara devallo, a tu et violo i a tu et malmeto, que no les collirien en deu anys. I tot això ho porto en una llista, que és aquesta, que hi ha més creus que a les planes de La Vanguardia.

Tots

   Bravo!

Tots

   Magnífic!

Una francesa

   Epatant.

Avellana

   Vinguen les llistes.

Joanet

  No, no. De primer que s'espliqui ell i després veurem.

Lluiset

  Tens raó. M'explicaré i de l'u l'altre hi haurà ben poca diferència. També sóc fill de fabricant. Si els fabricants no tinguessin fills com nosaltres, que venim a ésser comissions liquidadores, tot Catalunya serien fàbriques. Jo viatjava per la casa, però en lloc de robes viatjava pells. I la feina més important era d'anar cobrant factures, quedant-me els quartos i donant cada trastorn al tou del pare que encara avui n'espeternega.

Avellana

   Molt ben fet.

Mal llamp

   Per això són els pares.

Lluiset

  Ple d'ermilla i amb aquest aire que tinc que, vaja, que no hi puc fer més, també amb el mostruari al bagul, per si podia caure alguna nota, vareig aprendre de dir malage, ezo e, mala follá i quatre termes de l'andalús, me'n vareig anar cap a Sevilla, terra on no hi ha hagut mai cap Tenorio, i en dos mesos no volgueu sapiguer el mal que vaig arribar a fer en aquella terra que els xatos són unes copetes de vidre. Les conquistava com a preu fet. Giraven els ulls cap a mi, jo cap an elles i dona al cove. (Algunes dones sospiren). No sospireu que hi ha home per totes. Però la plaça d'Andalusia era poc per mi, ja estava esbravada. I jo que sí, cap a l'Argentina. Al Brasil, com que hi vaig fer escala, vaig tombar cinc o sis negrites que no he apuntat a l'inventari perquè el negre a mi no em vesteix. Peró, ah, companys, entro a Buenos Aires i demaneu-ne allí d'estropici. Poso un anunci a La Nación: «Ha llegado Luisito de Sabadell y venga farra

Avellana

  I que vol dir farra.

Lluiset

  Juerga local. I vinguen marits ofesos i desgraciats, i tangos d'allí i pericons i conquista que te crió. Tant, que n'hi va haver algun de merit que es va ofendre, va volguer alçar el gallo i el vareig haver de malmetre.

Mal llamp

   Bufa.

Lluiset

   No bufaven gens.

Avellana

   Deixeu-lo dir.

Lluiset

   En vaig ferir alguns i d'allí... a Montevideo.

Avellana

   Montevideo també és Amèrica?

Lluiset

   També és Amèrica, però a mà dreta.  Arribo allí i sols vos diré que van ésser tantes les que em prenien a mi dels dits, que vareig haver de reposar. Vaig estar a règim d'estimació tres dies i quatre nits, però em refaig, en tombo unes quantes, jugo, trepitjo, plantofejo i cap aquí a Espanya per casar-me demà amb una xicota, que sabrà lo que és un corrido. I com que es podria dubtar de lo dit, aquí hi van copiades totes les cartes d'amor que m'enviaven les desperfectes: El llibre de caixa de morts i el Major amb Debe i Haber i les entrades i sortides dels malmesos, deixats de compte, estemordits, etc., etc.

Tots

  Bé, molt bé!

Joanet

  Conformes, però ara vinguen els comprovants.

Lluiset

  Aquí van, amb els seus testimonis: (Llegint). Homes tombats i trepitjats: vuitanta quatre.

Mal llamp

  Bolit!

Lluiset

  I potser em quedo curt. Seduïdes interinament i abandonades per sempre més: quaranta dues.

Mal llamp

   Ja és fer feina!

Lluiset

   Conquistades al cine, 120. Amb claror, dues. A mitja claror, catorze.

Mal llamp

   No badaves pas.

Lluiset

   Es fa lo que es pot. (Llegint). Morts del susto, estemordits, averiats, etc., etc., fan si no m'erren els comptes, que no m'erren, cent vint desperfectes.

Joanet

  Ja és bonic, però ara diré jo. Si sabeu de comptes aneu sumant i, sinó, compteu amb els dits. (Llegint). Dones de pago,  sis; de cobro, cap; de capricho, cent vint-i-una; atropellades, divuit; a mig atropellar, vuitanta dues; escarnida la virtut, dotze; sense escarnir, quaranta quatre.

Mal llamp

  Bona anyada!

Joanet

  I vos deixo les filles de vídua, fogides hogar paterno y materno i altres pecessueltas, perquè això és peixi minuti.

Mal llamp

  Barba, noi!

Joanet

  Passem als estragos. Donats per difunts, de tretze a quinze. Enterrats pel civil, sapiguts, quatre. Borratxeres trontolloses, tantes com dies hi ha a l'any. D'aquelles que caus o no caus, però que acabes per caure, cada dia. Assalt de sala i alcova, amb més alcova que sala, vuitanta dos de sapiguts i controversies amb la policia d'aquelles que acaben sense disgustos i querelles i requerelles, ho poso al que diem els fabricants, al debe de ganancias y pérdidas.

Tots

  Bravo! Magnífic! Això és maniobrar.

Lluiset

  Si és així, em guanyes de molts.

Joanet

  Això rai. Ja ho sabia del cert. Però ara encara vos diré més. Que per fer el saldo de la llista em falta, i la tindré demà, una Hija de María que ja sé que és la teva promesa

Lluiset

  Saps, Joanet, que tens molta barra?

Joanet

  Deu-n'hi-dó. Però ara te'n adones?

Lluiset

  I còm t'ho arregles per anar tan depressa?

Joanet

  L'entrenament i el tractament: Un dia per engrescar-les, un altre per fer-me-les meves, una hora per tornar-los-hi els quartos i mitja horeta per distreure'm. Total: que demà tu no et cases.

Lluiset

  Això ho veurem, home!

Joanet

   Res: que no et cases!

Lluiset

   Noi, vina. (Parlant a l'orella amb un cambrer). Apa: Ja ho saps.

Joanet, (Al Xato)

  Xato, escolta (el mateix). I que no t'entretinguis.

Lluiset (A Joanet)

   Lo dit, eh!

Joanet

   Lo dit serà un fet!

Don Pere

   Grans brètols i poques vergonyes! Sinó que no vull fer gasto vos tirava aquesta ampolla.

Lluiset

   Cuidado, gueto!

Joanet

  I que fem mutis!

Don Pere

   Sàpigues, gran desvergonyit, que abans de que robis a l'Agneta primer l'emmetzinaria!

Joanet

   Vaja, home, vaja, no presumim!

Don Pere

   Ets un home sense conducta! Ets un fill desnaturalitzat, per no dir-te natural. I ets molt més pels que som econòmics; ets un home malgastador.

Joanet

   Però treu-te el tapaboques que suaràs, home! I veurem qui ets!

Don Pere

  Qui sóc? (Baixant-se'l) Mira!

Joanet

  Planxa! El meu sogre!

Don Pau

  I ara sóc jo el qui he de parlar. Mal fabricant!

Joanet

  Alanta, senyor Subsistències!

Don Pau

  Et conec de petit, herbeta! T'he vist créixer, t'he vist fogir i m'entero de tot lo que has fet. Tu has falsificat talons. No ho neguis, no, tot un talonari: i això no té perdó de Déu. Que hagis atropellat les vídues, les casades i les menors, an el sentit de la virtut, no ho aprovo, però, vaja, ho tolero. Com que sóc de Terrassa, conec el panyo, i el panyo ets tu! Però atacar-me la caixa, la caixa, eh? La caixa dels quartos, que és l'altar major de la casa, això passa totes les mides i totes les mitges canes. Que em despanyessis la darrera, la meva, quan hi seré dintre, t'ho soportaria millor que no la dels meus interessos.

Joanet

  Vaja, a fora bufandes!

Don Pau

  Mirem!

Joanet

  Redéu, i tornem-hi! Ara el meu pare! Això aviat no serà un foyer! Això és un aplec de família!

Don Pere

  Adéu, fill malgastador! Sàpigues que des d'avui et retiro... els poders!

Joanet

   Menys feina!

Don Pere

   I la firma! La firma!

Joanet

   Ja sé imitar la seva

Don Pau

  Anem i deixem-los estar.

Don Pere

  Vos abandonem

Joanet

  Alanta, que no ens faltarà «companyia», veritat, noies?

Tots

  No! No! I cà!

Don Pere

   Perquè el senyor Pau té raó. Que atropellessis les virtuts (que si no haguessis sigut tu, algú les hauria atropellades) que assaltessis lo que assaltaves, sinó conforme, hi estic resignat. Per més que hagis fet o puguis fer, no em faràs abaixar la cara, però em faràs abaixar el preu dels panyos i el panyo és sagrat i és perenne! Home insolvent! Et declaro en quiebra.

(El senyor Pau i el senyor Pere se'n van)

 

ESCENA XII
Joanet, Lluiset, Avellana, Mal llamp, Butarel·lo, tanguistes, cambreres i parroquians

 

Avellana

  Si que l'havem fet bona!

Mal llamp

   Menys mal que no t'hi afectes.

Joanet

   Pessigolles de família de las que nunca me intoxicaron.

Tots

   Un tango! Un tango!

Andalusa

   Un fox-trot.

Francesa

   Ti eres l'home plus chic de todo el quartier del Paralelo.

ESCENA ÚLTIMA
Els mateixos, un Inspector de policia i dos números

 

Inspector

   Alto la juerga! Juanito de Tarrassa?

Joanet

   Servidor.

Inspector

   Luisito de Sabadell?

Lluiset

   También servidor.

Inspector

   Dense presos!

Joanet

   Per què?

Lluiset

   Còm dïu?

Inspector

   Que se den presos y cuidado en defenderse porque habria un escarmiento.

Joanet

   Y en nombre de quien nos prenden?

Inspector

   De la honestidad pública y privada.

Cambrera

   No ens els prengueu!

Tots

   No! No!

Inspector

   En marcha! En marcha!

Unes

   Són nostres! Són nostres!

Una

   Son nuestros!

Altra

   Los queremos!

Francesa

   Il ets a moi!

Altra

   Je t'aime!

Andalusa

   Precioso!

Inspector

   Atrás las mujeres y sus atláteres. (Van per tirar-se al damunt de Joanet i Lluiset) Atrás las multitudes i gritos subversivos.

Joanet

   Y donde ens porteu? A un presidio?

Lluiset

   A cadena perpetua?

Inspector

  Romances! No os damos tanta importancia. Un día de arresto menor y una multa deshonoraria!

Joanet

   Por seductores?

Inspector

   Qué seductores! Por grandísimos embusteros.

(Les dones es despedeixen, xisclen, es desmaien i ploren)

 

TELÓ

 

Le puede interesar...